SILENCIS
República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931 - 1945)
Els fets del Sis d’Octubre de 1934 són un dels esdeveniments que ha quedat més gravat en l’imaginari col·lectiu de Navàs. L’assassinat del mossèn Josep Morta va ser el macabre punt culminant d’una espiral de tensions que s’arrossegaven des dels anys 20 i que tenien en el capellà un dels seus protagonistes.
A Catalunya la repressió va ser terrible, i també a Navàs, on hi va haver quaranta-cinc detencions i veïns que van marxar a l’exili.
La minoria republicana va haver de deixar l’Ajuntament i ni l’amnistia del febrer de 1936 va fer que els dirigents d’esquerres tornessin al poble. De fet, el primer ple celebrat amb tots els membres del consistori restablert va ser el darrer abans de l’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936.
Document extret de l’arxiu municipal de Navàs en que ens mostra com es va constituir l’Ajuntament revolucionari del 6 d’octubre de 1934. Diu que el comitè revolucionari pren possessió de l’Ajuntament en el moment en que es va proclamar l’estat català integrat a la Federació de les repúbliques d’Iberia. A l’acte hi van ser presents, com es veu a les firmes, l’alcalde cessat Ramon Serra el dipositari de la caixa municipal cessat Josep Batlló que són substituïts per Ramon Sala com a president del comitè revolucionari i Casimir Ambrós com a secretari del comitè revolucionari.
Aquest document fa referència a aquells primers moments de la revolta on la bandera d’estat català (l’estelada) va onejar per primera vegada a l’Ajuntament del nostre municipi. Més tard els fets acaben degenerant amb l’assassinat de Mossèn Josep Morta i amb la derrota de la revolta a Barcelona i a Navàs on l’alcalde Ramon Serra amb un grup de seguidors torna a prendre el control de l’Ajuntament.