SILENCIS
República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931 - 1945)
El final de la guerra va significar acabar amb qualsevol signe de dissidència amb el nou règim. A Navàs, la repressió franquista va mostrar totes les seves expressions sobre una població que ja havia vist marxar a l’exili els més compromesos, molts dels quals no van tornar mai més. Depuracions, camps de concentració, batallons de treballadors, expropiacions, consells de guerra, presó, desterrament i penes de mort són alguns dels mecanismes repressius orquestrats des del nou estat amb un clar ànim de revenja i al mateix temps generar adhesions al règim. El expedients militars oberts a setanta-cinc habitants del terme en són una bona mostra. D’entre els exiliats, la pàgina més trista la van escriure els internats i assassinats al camp nazi de Mauthausen.
Fotografia cedida per Josep Obradors Camprubí, d’un projecte dels anys 40 d’una plaça de braus per a Navàs.
Destaca el que sembla una exagerada cabuda de la plaça amb capacitat per 3250 espectadors, que eren poc menys que els habitants que tenia el municipi el 1945 que eren 3388 habitants.
El que si sabem es que a Navàs es va celebrar una cursa de braus per la Festa Major de 1944, perquè ho podem trobar en el llibre de plens d’aquell 1944 que diu el següent:
"Joaquim Barrera Bavia en nom de la comissió de festes de la festa major comunica que entre els actes que es faran aquest any hi ha el d’un festival taurí, consistent en la lidia de 2 vedells que lidiaran toreros professionals i 2 vedells de lidia de caràcter lúdic a càrrec de professionals del ram.
L’Ajuntament en principi dona el vist-i-plau a aquest acte. El 29 de juliol de 1944 diu que l’Ajuntament reitera la seva simpatia sobre l’espectacle taurí que es pretén celebrar però declina tota responsabilitat d’aquest espectacle, ja que la plaça itinerant de braus necessita de ser inspeccionada.
Al final la memòria oral de varis navassencs entrevistats ens han corroborat que al final es va acabar celebrant aquesta cursa de braus.