Presentació

Jaume Casals i Ció
Alcalde de Navàs

Vaig néixer a Navàs, al barri de Cal Miquel, en un carrer que porta el nom d’uns dels germans morts a la guerra civil, com tots els quatre carrers que formaven inicialment aquesta barriada popular que als anys 60 va acollir un munt de població nouvinguda, entre la qual els meus pares.

Vaig créixer en aquest barri i a mesura que m’anava fent gran algun cop em preguntava sobre el nom d’aquests i altres carrers del municipi, i massa sovint la resposta que rebia és que eren uns germans que van morir a la guerra i ja està, poc més. En altres casos no rebia resposta, s’esdevenien els silencis.

Vaig estudiar en aquest poble i a l’escola tampoc ens van parlar de la història local, altre cop tornaven els silencis. Quan vaig anar a estudiar a la universitat vaig fer amistat amb un estudiant d’història que en dir-li que era de Navàs em va dir: “ostres, allà és on van pelar un mossèn en els fets del Sis d’Octubre, ho hem estudiat a l’aula”. Sobtava que a setanta quilòmetres del meu poble un professor en la seva lliçó magistral s’hagués aturat una estona a Navàs i n’hagués explicat breument els fets d’Octubre, amb una pinzellada, que va provocar l’interès de futurs historiadors que, amb el temps, han anat publicant treballs que aprofundeixen en períodes concrets d’aquells convulsos anys 30 que portarien al cop d’estat franquista. Al mateix temps molts municipis han fet la seva aportació a la memòria d’un temps i d’un país amb la seva microhistòria, i és aquesta l’aportació que fa aquest estudi.

Aquest treball s’ha basat en una extensa investigació per diversos arxius, però al mateix temps també ha comptat amb testimonis orals, molts dels quals ja havien estat recollits des de fa uns anys per dos navassencs, en Rossend Sellarés i l’Arcadi Vilà, que tot i les adversitats no van defallir en la voluntat de recollir i conservar una part de la nostra història, un llegat que es perdia cada cop que perdíem un avi o una àvia. A partir d’ara, qui vulgui conèixer més a fons un temps de la història de Navàs tindrà la possibilitat de fer-ho, ja que aquest llibre haurà eliminat moltes traves per poder accedir al coneixement d’un període poc explicat.

Navàs és un poble bastant jove i no es pot permetre perdre una part de la seva història més recent, ja sigui explicant només una versió dels fets o optant pel silenci. És per això que vam creure que tocava fer aquest exercici de memòria històrica, de recuperació de les històries del Navàs del segle passat, per intentar posar llum a les ombres d’una època de la qual ens han parlat poc i de manera esbiaixada. Vam recuperar i actualitzar la feinada que havien fet el Rossend i l’Arcadi, i hi vam afegir les cerques d’en Miquel Arceda i finalment també les aportacions d’un treball de recerca de l’Anna Galera, que en el seu moment no va tenir totes les facilitats i va començar a reescriure un passat desconegut o volgudament ignorat. Per no oblidar-nos de la realitat del nostre terme municipal, hem parlat també dels fets que van passar a l’altra punta del terme, al Cardener. Una part molt important en el context de l’època són les colònies tèxtils, i l’Ester Llobet ens aproparà a la història de Palà de Torroella i els fets ocorreguts en aquella zona. Tot plegat, amb en Jordi Algué coordinant, relligant, reescrivint i donant forma a un llibre que encara ha pogut comptar amb les vivències de navassencs que van viure l’època, testimonis que aviat desapareixeran però que ens hauran deixat una part de la seva memòria, una part de la nostra història.

No voldria cloure aquest escrit sense fer referència a en Joan Fernández, que no deixava d’empènyer perquè el projecte fos realitat. Quan escric aquestes línies, fa molt poc que hem enterrat el seu pare, el Francisco Fernández, nascut a Serón (Andalusia) i que no va poder créixer amb el seu pare, Juan Fernández Rodríguez, jutjat sense garanties democràtiques i afusellat l’any 1944. En Francisco va emigrar de Serón cap a Catalunya buscant una oportunitat millor, com molts nous navassencs, com molts dels que van anar a viure al barri de Cal Miquel.

Amb aquest llibre trenquem un silenci, antic i molt llarg.

Pròleg

J. M. Solé i Sabaté
Historiador

L’accés a la universitat, als estudis superiors, la millora cultural de molts joves del nostre país és notòria arreu. En els camps més diversos, però fruit de tants anys de desmemòria és possible que precisament en l’estudi i recerca en la història i ciències socials és on més hi hagi un afany i desig de voler conèixer el passat immediat, aquell que fa referència al període republicà, Guerra Civil i la posterior repressió franquista.

No té res d’estrany, el títol mateix de l’obra és precís i escaient, Silencis. Sí, n’hi hagué en tots i per a tots, d’esquerres i de dretes, de víctimes i de culpables, de delators i de denunciats, de repressors i de represaliats . D’autors dels fets i dels que en reberen les accions d’altres i totes les circumstàncies derivades. I un component nou, global, inèdit en la conflictivitat social i política del segle XX a Navàs, a Catalunya i al conjunt de tot l’Estat espanyol, ningú en va poder quedar al marge.

L’impacte d’aquest anys d’esperança i dolor que van des de l’abril de 1931 fins a la derrota a la Guerra Civil i la consolidació del franquisme a partir de 1939 és tan gran que encara marca molt del nostre imaginari col·lectiu actual.

La història contemporània, quan es fa a escala precisa i concreta, com aquest excel·lent estudi d’història local, tracta de gent que ens és propera, que malgrat ser precedents a nosaltres ens són persones properes en el temps, identificables en ells mateixos o en els seus descendents, en les decisions preses. Per això és tan difícil de fer, per això és tan gratificant de poder destacar la voluntat d’equanimitat, hom veu que per poder entendre i interpretar el per què del passat històric viscut s’ha anat a pouar a tots els elements socials, econòmics, culturals, politics, ideològics i religiosos que van marcar el Navàs d’aquells anys.

Navàs, a cavall de pocs anys de finals del segle XIX i ja de manera imparable al segle XX, va passar de ser un del grup de nuclis dispersos de població a esdevenir cap de brot d’una localitat on el pes de la indústria cada cop era més notòria.

No va perdre mai el tremp i pes pagès, com es pot veure en la representació política més variada en tots els partits i eleccions, però la conflictivitat social i política és pròpia del xoc impactant de la modernitat industrial sobre unes velles formes tradicionals que tot i maldar per sobreviure van quedant apartades de manera irremeiable per l’esdevenir dels nous temps.

La Generalitat republicana va obrir tota mena d’il·lusions en el conjunt més ampli de la població. Hom sospirava en una plena llibertat política, en el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya, en una veritable justícia social per aconseguir una societat moderna, que es preocupés pels problemes de la població. En la Generalitat republicana, no sense conflictes, hom hi veia el camí d’un redreçament definitiu per Catalunya i tot Espanya.

Nogensmenys eren tants els retards de l’Espanya atàvica que aviat a les reivindicacions de modernitat i justícia en general de la gent van aparèixer els poders tradicionals de sempre per mantenir el seus privilegis. Les classes dominants espanyoles, això és, poder financer, exèrcit, grans propietaris i església oficial des de l’inici foren bel·ligerants per evitar la consolidació d’un sistema polític modern que posés l’Estat espanyol en la via dels altres països de l’Europa occidental.

Aquí radica la raó de tota la problemàtica més variada. Tots els conflictes de vagues, els fets de l’octubre l’any 1934 i la violència concreta a Navàs i la mort del sacerdot mossèn Morta, tan hostil als nous temps, la repressió ingent que ja no s’aturarà des de la fossa que es va cavar a partir d’aleshores i marcarà totes les decisions i accions posteriors. Xifres de repressió i morts, presoners, detinguts, castigats, exiliats, depurats o perseguits en general que esborronen. I un desdeny pels valors humans.

No necessàriament havien d’acabar amb una guerra les dificultats greus que hi havia, com afirmen de manera manipulada i política alguns publicistes revisionistes que, en darrera instància, pretenen justificar el franquisme; però quan aquesta va esclatar a partir del fracassat cop d’estat militar la resposta popular va ser violenta contra tot i tothom que representés el vell ordre de tants anys d’ignomínia, injustícia i explotació.

No es pot admetre la conculcació dels drets humans, comprensible per l’allau incontenible de les passions desbordades durant la guerra, però és aberrant i incomprensible la manipulació del dolor, la potenciació del desig de revenja i venjança després de la victòria militar com va fer el franquisme.

Aquest és un llibre d’història local bo de debò. Va a l’arrel dels problemes, analitza i presenta, exposa i mostra perquè el lector d’avui pugui interpretar uns fets que són molt intensos en el cor de les persones, en la vida passada, però ineludibles per capir que la violència és estèril i erma, i només des del diàleg, la cultura i la convivència avança la història. I això és el que s’ha fet en aquest estudi.